Al nord!

Sorra, illes, platges, blaus.
Animals salvatges (i típics de zoo), llibertat, aire.
Cactus, sorra, sol, desert.
Colors, tendes, espelmes i rius. Oasis.
Pisco, paisatges, estrelles. Júpiter i poesia.

Anar al nord i tot el que això comporta podria escriure's en forma de novel·la. També quedaria ideal relatat en forma de conte d'aventures. Però el millor seria poder-ho explicar mirant-vos als ulls.

Per això, per procurar salvar aquesta petita gran distància (física; i una mica mental, per què no dir-ho!) engreixo el pes d'aquest blog en forma d'àlbum fotogràfic. Així, publicant subtils pinzellades dels moments viscuts, es fa més amena la visita visual al nord de Xile.

Ha estat un viatge àrid en tots els sentits. Ha estat pelat de fred a les nits, molt pelat de paraules i molt ple de claror, aigua i silenci. La tranquil·litat del nord (relacionada, segons alguns viatgers, amb la línia d'energia que anteriorment passava pel Tibet) s'ha filtrat a les venes dels catalans que viatjàvem curiosos.

Sigui com sigui, els ulls han quedat farts de mirar, mirar i d'al·lucinar; farts de meravellar-se amb paisatges imponents, majestuosos.